Història de la informàtica

Parlar de computació, és parlar d'un tema apassionant en tots els sentits, ens fa somiar sobre el futur, ens fa discutir sobre les tecnologies apropiades i els seus costos. Però fonamentalment parlar de computació o informàtica és parlar de la necessitat de recursos humans capacitats, dels canvis en la forma de treballar i les noves ocupacions, de les noves possibilitats de desenvolupament individual i fins d'aprenentatge amb la inserció de l'ordinador, parlar de computació és parlar de educació.
 


L'origen de les màquines de calcular està donat per l'àbac xinès, aquest era una tauleta en columnes en la qual la primera, comptant des de la dreta, corresponia a les unitats, la següent a la de les desenes, i així successivament. A través dels seus moviments es podia realitzar operacions d'addició i sostracció.
 

 Un altre dels fets importants en l'evolució de la informàtica el situem al segle XVII, on el científic francès Blas Pascal va inventar una màquina calculadora.  

Aquesta només servia per fer sumes i restes, però aquest dispositiu va servir com a base perquè l'alemany Leibnitz, al segle XVIII, desenvolupés una màquina que, a més de realitzar operacions d'addició i sostracció, podia efectuar operacions de producte i quocient. 
 
Ja al segle XIX es van comercialitzar les primeres màquines de calcular. En aquest segle el matemàtic anglès Babbage va desenvolupar el que es va anomenar "Màquina Analítica", la qual podia realitzar qualsevol operació matemàtica. A més disposava d'una memòria que podia emmagatzemar 1000 nombres de 50 xifres i fins podia usar funcions auxiliars, sinembargo seguia tenint la limitació de ser mecànica.
 Amb el desenvolupament de la segona guerra mundial es construeix el primer ordinador, el qual va ser anomenat Mark I i el seu funcionament es basava en interruptors mecànics. 


El 1944 es va construir el primer ordinador amb fins pràctics que es va denominar Eniac.